Translate

lunes, 24 de noviembre de 2014

I per acabar...

Finalment, ha arribat l’última entrada d’aquest blog, última entrada on m’agradaria expressar, què he après, què m’emporto a la motxilla per iniciar el meu camí cap a la docència.

Està clar, que han estat dos mesos molt intensos, molt de llegir, molt de documentar-nos, moltes reflexions, però crec que ha valgut la pena, on he obert la meva visió per veure o pensar què espero obtenir en un futur, i saber quina és la meva perspectiva ara.

A través aquesta assignatura de “Processos i contextos educatius”, cosa que encara no entenc per què es diu així, m’ha ensenyat sobretot a veure l’educació des d’una altra perspectiva, he après a conèixer nous espais i processos d’ensenyament aprenentatge, a conèixer i analitzar de forma crítica la professió docent en l’actualitat i les concepcions personals sobre la mateixa, a dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge, a dissenyar activitats formals i informals, però em quedo amb els nous recursos que hem utilitzat en el curs, sobretot, Twitter i Instagram, que les veig com una nova eina formativa i sobretot que són molt interactives.

A través del blog i a través de les lectures que hem fet d’en Zabala i Arnau (2007). “11 ideas clave. Como aprender y enseñar por competencias”, crec que hem anat reconstruint la nostra manera de veure les coses, de reflexionar i acceptar els canvis en l’educació i de poder plasmar-ho en un document obert i públic, que ens permeti compartir amb els companys la meva visió i poder veure la dels demés. Aquest eportafoli m’ha servit per poder reflexionar sobre els temes tractats i poder donar-me’n compte dels canvis que s’han de produir en l’educació, en definitiva, de veure el llarg camí que queda i com l’hem d’afrontar.


Sempre he tingut una visió tradicional de l’educació, potser per què jo vaig formar part d’aquesta generació, en què seiem a la cadira, escoltàvem, memoritzàvem i o “ escopíem “ tot en un examen. Un aprenentatge on el protagonista eren els professors. Però aquesta visió que tenia, per sort ha canviat, per sort ara les finalitats de l’educació són unes altres.
M’he adonat què s’ha de deixar d’una vegada per totes l’escola propedèutica i selectiva (que és la que vaig patir jo), la que tothom coneix i que sembla que és la correcta. És hora d’anar en direcció cap a un aprenentatge significatiu i donar més protagonisme a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. Per tant, ara penso que l’educació ha de complir una funció orientadora, una formació integral, que faciliti a cada un dels alumnes els mitjans perquè puguin desenvolupar-se segons les seves possibilitats, que formi en totes aquelles competències imprescindibles per al desenvolupament personals, interpersonal, social i professional, un aprenentatge per competències.

Abans tenia la imatge, del professor que portava els seus llibres, apunts... d’aquell que pareixia que ho sabia tot, què explicava i explicava, i nosaltres anàvem apuntant més i més coses fins que s’acabava la tinta del bolígraf, però a través d’aquesta assignatura, no podia imaginar que la meva percepció de docent canviaria tant. Un exemple d’això, és que quasi podria dir, que abans pensava que s’ensenyava a través del llibre de text, però ara? Si el llibre de text és un objecte que ja no correspon en l’actualitat, avui en dia, s’ha d’aprofitar els nous recursos, ara són les TIC, però qui sap que serà demà? Per tant, com a futurs docents, s’ha d’estar en continua formació, no quedar-se enrere, ja que la societat va canviant i nosaltres també ho hem de fer. Ho hem d’aprofitar.
A continuació us deixo amb el vídeo, que hem creat conjuntament amb n’Alba Samperio, Toni Sánchez i Genaro López, on mostrem el que volem ser com a docents.

 Com a docent vull... on PhotoPeach
Publicado por en No hay comentarios:

domingo, 23 de noviembre de 2014

Twitter i Instagram

En aquesta entrada parlarem sobre twitter i instagram, les noves eines que tan de moda s’han posat i que hem conegut la majoria en aquest màster en Formació de Professorat. Tots els docents que s’estan adaptant a les TIC i a totes les seves avantatges que ens ofereix la web 2.0, ja estaran al dia dels beneficis que poden aportar les xarxes socials.
El primer dia de classe, a l’assignatura de processos i contextos educatius, crec que tots, vàrem sortir una mica sorpresos, per les noves tasques que hauríem de fer durant l’assignatura. Havíem de crear-nos un compte de twitter i de instagram... que? Per a què això? Més xarxes socials? Que té a veure això amb la docència? Eren algunes de les preguntes que ens fèiem molts de nosaltres aquell mateix dia al sortir de classe... la majoria de nosaltres mai havíem emprat aquestes eines.

La meva idea de twitter, és que era una eina en què sols servia per seguir la vida de gent famosa, per xafardejar, etc... però clar, no en tenia ni idea de la utilitat que se li pot donar a aquesta eina.
Està clar que la meva visió ha canviat totalment, respecte a twitter, crec que és una eina de comunicació extraordinària. En l’àmbit educatiu, crec que pot servir com un element motivador pels alumnes, on podem despertar el seu interès per les nostres assignatures. Aquesta eina, ens permet enviar i rebre missatges curts, de no més de 140 caràcters, el qual obliga a un bon nivell de precisió conceptual, enfocant amb l’essencial, a més de utilitzar el #hastag, de forma que es facilita la tasca de trobar els tweets més rellevants associats a cada assignatura o tema, això transforma el twitter en una eina genial per a poder generar diàlegs i discussions, cosa que alimenta els aprenentatges a través de les actualitzacions constants. El twitter ens serveix tant per ensenyar als demés com per aprendre nosaltres mateixos.
Està clar, que avui en dia, penso que twitter, és una de les millors eines per transmetre, formar i permetre aprenentatges globals, dinàmics i canviants. A través de twitter, entrem en una educació més adequada a les necessitats actuals i aconseguim com hem dit abans, despertar el interès dels estudiants pels aprenentatges a través de les interaccions en les seves xarxes. Però clar... també és veritat que s’ha de saber utilitzar bé. Si un no li fa un bon ús... doncs passa el que passa. Jo personalment, no l’havia utilitzat mai, vaig començar a utilitzar-la a partir de l’assignatura processos i contextos... i vaig començar a seguir als companys de classe, professors meus de universitat, diaris, revistes d’educació, revistes d’educació física... cosa que m’ha fet veure una quantitat de informació imaginable del sector que desitjo, sobretot de l’àmbit de l’educació i de l’educació física. He passat de no conèixer aquesta eina, a estar bastant en contacte amb ella, a conèixer noves visions, a estar al dia, a formar-me contínuament... per tant serà una eina que seguiré utilitzant un cop acabada aquesta assignatura.
I de instagram també crec que pot ser una bona eina educativa, una manera diferent de transmetre informació o conceptes a través de imatges... o no és cert allò que diuen que, una imatge val més que 1000 paraules? Amb instagram es pot transmetre conceptes d’una forma més visual i d’aquesta forma poder transmetre la informació de millor manera, o de manera gràfica allò que un vol representar, sols fa falta tenir una mica de creativitat. Dintre de l’educació, aquestes imatges per exemple, es poden utilitzar com a recurs per a poder recolzar les nostres explicacions, i crec que així he fet en el meu blog, on he intentat representar amb una imatge allò que volia transmetre.

En definitiva, podem establir que una xarxa social com twitter o instragram, la transmissió de informació de rellevància i la seva interacció, són els pilars fonamentals, són en si mateix eines formatives o, no és una realitat que tots aprenem diàriament a través dels tweets o de imatges?
Els models educatius tradicionals, del que tant hem parlat, han d’adequar-se a les noves tendències de la societat. I ara més que mai, penso que les xarxes socials són clau per deixar enrere el model educatiu, tancat i estructurat de tots aquests anys enrere. El nou rol del professor passar per ser un professor en xarxa.


Publicado por en No hay comentarios:

lunes, 10 de noviembre de 2014

Avaluació per aprendre



Bones a tothom, 

En aquesta entrada, parlarem de les famoses avaluacions, de com hem d’avaluar.

Conèixer el grau de domini que l’alumnat ha adquiritd’una competència és una tasca bastant complexa, ja que implica partir de situacions-problemes que simulin contextos reals i disposar dels mitjans d’avaluació específics per a cadascun dels components de la competència. Però per a què ha de servir avaluar? 

El procés d’avaluació s’ha d’entendre com un procés en el qual no sols s’analitza l’aprenentatge de l’alumne, sinó també les activitats d’ensenyament, és a dir, identificar les dificultats en el procés d’ensenyament – aprenentatge i ajudar als alumnes, i comprovar que s’ha après. 

Com diu Zabala i Arnau (2007), l’avaluació de competències, en educació ha de ser el mitjà per reconèixer la capacitat d’un alumne per aplicar allò que aprèn en situacions reals. 

Per tant l’objectiu ha de ser avaluar per ajudar a l’alumne a què millori el domini d’una competència determinada, per la qual cosa és necessari, conèixer quines són les seves dificultats amb el fi d’establir les estratègies d’aprenentatge més apropiades per arribar a superar-les, disposar dels seus coneixements sobre els diferents esquemes d’actuació existents amb relació al problema i saber seleccionar l’esquema o els esquemes d’actuacions més apropiats per resoldre’l, és a dir, comprovar si s’ha après. 

Hem d’esbrinar el grau d’aprenentatge adquirit en cada un dels diferents components d’aprenentatge de la competència, però en relació a una situació que doni sentit i funcionalitat als continguts i activitats d’avaluació. 

Com hem d’avaluar una competència? Hem d’avaluar els diferents components de les competències (conceptes, fets, procediments i actituds),  i per això, aquesta, ha de ser apropiada a cadascun d’ells. Quan volem conèixer el grau de coneixement, la pregunta simple  (oral o escrita)  és una molt bona estratègia, per conèixer el grau d’aprenentatge d’uns continguts, una activitat apropiada és la resolució de conflictes o problemes a partir de l’ús de conceptes. Per als procediments, s’han de buscar fórmules relacionades amb el seu  ús que permetin comprovar la funcionalitat que tenen, mentre que per les actituds, una forma d’avaluar és mitjançant observacions sistemàtiques d’opinions, actuacions en activitats grupals, etc.


Per tant, podem dir que per tenir un bon coneixement del procés que segueixen els alumnes, és necessari que els mètodes d’ensenyament ofereixin informació constant de com estan sent competents. Per això, cal passar d'una avaluació tradicional que es fa al final,  que és sumativa i només inclou l'heteroavaluació, a una avaluació més continua i formativa, que inclogui la coavaluació i l'autoavaluació, on els alumnes puguin reflexionar sobre l’aprenentatge tal com ens posa d’exemple José Luis Castillo (2012) en els seus vídeos.

En l’educació tradicional, com hem vist en anteriors blogs, ha complit la funció de seleccionar als millors en el seu camí cap a la universitat, sempre s’ha tingut la idea d’avaluar sobre paper i bolígraf, i a partir d’aquí s’avaluava  sobre un tema o en la resolució de problemes i exercicis més o menys estandarditzats, en general per a facilitar la correcció posterior. Com diu Zabala i Arnau (2007), aquells continguts més complexes, que exigien una major comprensió o que no es podien avaluar mitjançant paper i bolígraf, no eren avaluats, i per tant eliminats de l’ensenyament. Una vergonya, vaja. Per què no s’avaluava  les capacitats de comunicació oral i altres? Per què no es preguntava a selectivitat, per tant no feia falta donar-ho. Ara entenc  per què en el meu procés d’aprenentatge només m’ensenyaven certes coses... Com hem dit, l’objectiu era passar i passar proves, memoritzar, desfogar-te a l’examen, i si aprovaves, adéu... ja 2 dies després ni ho recordaves. Però el sorprenent és què quantes vegades a casa ens preguntaven per les notes? Quasi cada dia,  i pel que havíem après? Mai... per tant el problema també ve de la població, que sempre a entès  l’avaluació com un prova per si sap o no sap sobre uns coneixements, generalment conceptuals. 

Després ens donaven una qualificació, amb la finalitat de comprovar així si havíem après o no. Aquesta qualificació d’avaluar, feia de l’error una cosa molt negativa, com deia Neus Sanmartí (2010) “l’avaluació sols qualificadora no motiva, ja que fa recaure en l’alumne la responsabilitat del seu fracàs”, però, ara em pregunto, no aprenia quan m’equivocava? perquè llavors equivocar-se era dolent? 

 " S'ha d'acabar d'avaluar sols a paper i boli "
http://bit.ly/1pLGSpK
Per sort, la meva visió ha canviat, està clar que a través de l’error s’aprèn i es reforça, i per sort la idea sobre com s’ha d’avaluar també ha canviat. Portafolis, rúbriques... en aquest màster estem veient moltes maneres d’avaluar i cap d’elles és a través de bolígraf i paper, com a l’escola tradicional. 

L’avaluació no sols és dels alumnes sinó que també ha de servir per aprendre qui ensenya. Avaluar per aprendre, tant l’alumnat com el professor.


Publicado por en No hay comentarios:

lunes, 3 de noviembre de 2014

Aprendre per competències...

Bones a tothom...

Per l’entrada d’avui... farem un anàlisi del que s’entén per “educar per competències”...

Segons Zabala i Arnau (2007), ens dius que competència és la capacitat de poder resoldre problemes nous. Llavors a partir d’aquesta definició no ens queda altre remei de preguntar-nos, quina funció ha de tenir l’escola? Què hem d’ensenyar?

Com ja tots sabem, i com vaig explicar a la segona entrada del meu blog, abans, el paper de l’escola tenia com a objectiu passar probes, és a dir, era una educació selectiva i propedèutica, sols s’ensenyava allò que et demanaven a l’examen. Una altra funció d’aquesta escola era seleccionar l’estudiant que havia d’anar a la universitat (en funció de les seves capacitats), per això es mirava si sabien o no a través d’aquests exàmens.

Però... que ens hem de plantejar? La funció ara del sistema educatiu és formar universitaris? No, ara l’escola ha de formar a tots, hem de tenir bons professionals en tots els àmbits de la vida... perquè sàpiguen donar resposta als problemes que aquesta vida planteja. És a dir, en l’àmbit personal, interpersonal, social i professional. L’objectiu de l’escola, ha de ser la de “formar per la vida”, una formació integral i orientadora en totes les competències de les persones.

Per tant, l’objectiu ja no ha de ser seleccionar, sinó orientar a cadascun dels alumnes, en funció de les seves possibilitats, mitjançant una formació integral i orientadora. En l’educació selectiva, l’objecte d’estudi eren les matèries, quan parlem de formació integral i orientadora, estem parlant de què les persones siguin capaces de donar resposta als problemes què es trobarà a la vida, AIXÒ ES COMPETÈNCIA.



http://bit.ly/1x2Xw3O

Perquè una persona sigui competent ha de dominar coneixements, fets, procediments i actituds. No es pot ser competent si ens falla una d’aquestes “potes”. 

Per tant, com a definició de competència, podríem dir que és, la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses, Zabala i Arnau (2007).

Dintre de l’àmbit de l’educació, una competència és una intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida (personal, inter-personal, professional i social), per mitjà d’accions que es mobilitzen al mateix temps i de manera interrelacionada components actitudinals, procedimentals i conceptuals.

Una persona és competent quan és capaç de resoldre problemes o situacions complexes determinades i per això, ha de saber analitzar la situació i seleccionar la més apropiada, hem d’aprendre a analitzar i seleccionar. Així que les competències impliquen memorització (part conceptual), comprensió (fets), saber fer (procediments) i ser (actituds), tot alhora e interrelacionat.

La resposta a l’ensenyament de les competències no és afegir continguts, el problema no és d’ensenyar més coses, sinó com s’ensenyen, que és el difícil.

Els mètodes per a treballar les competències, han de tenir un enfocament globalitzador, és a dir, partint d’una situació real, comencem a resoldre problemes. Sempre hem de partir de situacions funcionals i de la realitat. 


Crec recordar que en la meva etapa escolar, fins no fa poc... l’únic que recordo era les hores i hores que passava davant del llibre intentant memoritzar conceptes per a l’examen que tenia, i una vegada passat aquest examen, algú era capaç de recordar el què havia estudiat 2 dies després? La veritat es que jo no. Era el camí correcte per sortir preparat per a la vida? I quantes vegades em vaig preguntar o directament preguntàvem al professor, què per a què servia algunes coses que estudiàvem? Quina utilitat li faríem servir a la vida real? Està clar que no era el camí correcte, s’ha de deixar definitivament aquesta escola i anar cap al camí d’un aprenentatge significatiu, que ens permeti aplicar els coneixements adquirits a situacions que la vida ens depararà, en definitiva, i com hem dit diverses vegades, a ser COMPETENTS.

Aquí os deixo una fantàstica presentació que va fer Antoni Zabala (2011), sobre l'ensenyament per competències.



Publicado por en 2 comentarios:

miércoles, 29 de octubre de 2014

aiiii.... currículum, currículum...




Bones a tothom, 

En aquesta entrada de blog, parlarem del tan famós currículum educatiu del sistema espanyol, d’aquell que hem de seguir lletra per lletra, d’aquell que dia a dia ens va ofegant, d’aquell...

Bé, per començar m’agradaria situar-nos, què entenem per currículum educatiu? El currículum educatiu, és el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada matèria que s’ensenyen en un programa educatiu. 

Avui en dia, a gairebé a tots els professors que se’ls hi parlis del currículum, bufen... perquè bufen? La majoria et diran, per què no et deixa respirar, no et deixa treballar, etc...



És cert això? Què passa realment? El què està passant, és que els professors s’estan trobant que el currículum aposta  per una major concentració i centralització dels continguts, per la uniformitat, la rigidesa, per un currículum sobrecarregat,  en comptes de què sigui una cosa flexible, que tinguis autonomia i llibertat d’ensenyament. 

El currículum està sent un problema sense resoldre. No es tracta de imposar més i més continguts d’aprenentatge, com és fa, sinó com es dinamitza, com l’adapto a les exigències i necessitats de l’alumnat. D’aquesta manera com està, acaba essent un instrument sobrecarregat i de difícil compliment en les planificacions i en les programacions de l’aula, el què provoca la frustració del professorat.







Està clar que s’ha de reformar l’estructura  del currículum, introduir metodologies actives de treball amb l’alumnat i entre els docents (cosa que és impossible, si es fa, és impossible complir els objectius marcats del projecte, el currículum et seguirà estrenyent més el coll), d’atorgar un paper diferent de l’avaluació, què l’aprenentatge cooperatiu siguin la base de l’adquisició del coneixement, habilitats, destreses i valors, però per fer això, amb l’actual currículum no arribaríem ni a la meitat dels objectius que imposa. No hi ha temps per a tant, una llàstima. El primer polític que intenti “tocar” aquest document, com diu la nostra professora Gemma Tur (2014), no sap on s’ha ficat, se n’anirà al carrer directament.

I què passa? Molts professors opten per seguir el llibre de text, pensant que així tindran temps per poder complir els objectius marcats pel currículum, però no és el llibre de text el mateix? Quantes vegades en la nostra etapa escolar no hem acabat els llibres? O ens hem saltat temes? Les editorials fan els llibres marcats pel currículum educatiu, així que estarem davant del mateix problema.



Pot ser,  tot és solucionarà el dia que deixin entrar als experts en educació (professors, pedagogues, etc.), a l’elaboració d’aquest currículum. Potser seria millor actualitzar-lo, no seguir omplint-lo de continguts, d’objectius..., fer que sigui més fàcil de complir i sobretot en què hi hagi els continguts bàsics imprescindibles i deixar de costat tant de contingut bàsic desitjable, tal  com diu Coll i Martín (2006), en el llibre de Zabala i Arnau (2009).

Per acabar, aquí us deixo una notícia d’un diari, que ens explica una mica per sobre els motius del fracàs escolar. El podeu veure AQUÍ.





Publicado por en 3 comentarios:

domingo, 19 de octubre de 2014

Funcions del professorat

Com actua el professor...

Està clar que la societat està vivint un gran canvi... un gran canvi que té a veure en la incorporació de la tecnologia a les nostres vides. I quan parlo de societat em refereixo a tots els sectors, industrials, laborals, etc... i sens dubte també en el món de l’educació.

El professorat és un col.lectiu divers i heterogeni molt canviant, molt influenciat per l’època que viu. Les formes i els modes del moment fan que a l’educació hi ha hagi una gran diversitat, fent necessari la continua renovació en la formació.

Ja queda enrere aquell professor que portava el seu llibre, els seus apunts, etc.. aquell professor que semblava que tot allò que explicava només ho sabia ell, i que tenia l’honor de compartir-ho amb els seus alumnes, aquell professor en què només explicava i explicava continguts, un darrere l’altra, aquella educació propopedèutica i selectiva, l'escola tradicional, que ja n'havíem parlat al blog de la setmana passada. Això ha canviat, i tant, a ningú se li ve al cap ara, un professor que no utilitzi blogs, vídeos, foros, etc... tot allò provinent de la tecnologia, de les xarxes, a més de dur a terme certes estratègies pedagògiques. Quantes vegades, haurem sentit o dit al profesor...? "ha internet surt..." o "a YouTube...", això són uns petits exemples... però es així; els alumnes están molt ficats a la xarxa.

 
http://instagram.com/p/uWSm4Ii3br/

Avui en dia, no s’entén un procés d’ensenyament i aprenentatge on no estigui involucrada la tecnologia, ja que gràcies a això, ens faciliten aquest procés.

I per això el professor juga els següents papers en l’entorn de l’aprenentatge en xarxa, tal com diu Siemens (2010). Combina a la perfecció les tasques d’amplificar la informació, de curar-la (que els alumnes creïn el seu propi aprenentatge destacant allò necessari per fer-ho), trobar i decidir amb quina informació s’han de quedar, afegir, filtrar com procés d’entendre un tema i l’ús de nous models per aprendre i ensenyar amb més facilitat.

Segons Mishra i Koehler (2006), el professor ideal avui en dia és que aplica el model TPACK, que combina els coneixents pedagògics, els coneixements a nivell de contingut i a aquet, hi ha d’afegir els coneixements a nivell tecnològic, tota aquesta mescla és el que s’anomena el model TPACK.


Per tant el rol del professorat ha canviat molt, i segurament més que canviarà. A més, d'anar cap a un aprenentage significatiu, on l'ensenyança ha de cumplir una funció orientadora, integral i que faciliti a cada alumne els mitjans per a què es puguin desenvolupar segons les seves possibilitats, hem de dir que el món de la docència ha d’adaptar-se a tots aquests canvis que vivim en aquest segle, tal i com he comentat als paràgrafs anteriors, no ha de quedar-se estacant amb el que ja coneixem i no obrir nous fronts. S’ha de continuar amb la formació. Què passarà sinó? Doncs, que avui en dia qui no utilitza les TIC, a poc pot arribar, perquè mai s’equilibrarà amb el seu alumnat, i avui dic les TIC i demà serà un altre cosa, o no?. Però no només formar-se en les TIC, sinó en tots els àmbits que engloba la docència. Per tant, el professor ha d’estar preparat per aquests canvis i formar-se per tal d’aplicar-los el millor possible a l’aula.

Publicado por en No hay comentarios:

domingo, 12 de octubre de 2014

Finalitats de l'educació

Bones companys,

Després d’aquest cap de setmana haver llegit els capítols 1 i 4 d’en Zabala i Arnau (2007), m’he vist obligat a reflexionar sobre el que ha estat la meva educació, a les hores i hores que m’he passat assegut a una cadira escoltant el que deia el professor (o fent com si escoltava), a les feines que ens fèiem fer, memoritazar definicions per a l'exàmen, etc.


Però la meva pregunta és: era el camí correcte per jo sortir preparat per a la vida? O només era una formació per passar de curs, de nivell o per accedir als estudis superiors?

Aquí entra la paraula que tan de moda s’està posant, tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit laboral, etc; “Ser competent”, que vol dir això? Ho podríem dir com una “forma d’entendre que el saber ha de ser aplicable, que el coneixement adquireix sentit quan el que el posseeix és capaç d’utilitzar-lo”. I per això hauríem d’identificar les competències que ha d’adquirir l’alumnat, que s’han d’associar a les competències que ha de tenir el professorat per a poder ensenyar-les.

És hora de deixar d’una vegada per totes l’escola propedèutica i selectiva, que s’han centrat l’aprenentatge d’uns coneixements, per damunt de les habilitats per al desenvolupament d’una professió. Ens hem de preguntar que volem, si saber per saber o saber per saber fer? S’ha d’anar en la direcció d’un aprenentatge significatiu, que ens permeti aplicar els coneixements adquirits a situacions que la vida ens depararà.


Està clar que això no és un camí fàcil, per què el canvi s’ha de fer des de baix, com diu Zabala i Arnau (2007), s’ha de canviar des de la base, des de l’educació infantil, que ens han preparat per a passar probes i més probes, i l’endemà un no és capaç de recordar que havia estudiat, hem d’ensenyar els continguts de l’ensenyament com a aquells que han de desenvolupar totes les capacitats del ser humà, i no ser un procés selectiu com ha estat fins ara.

La transferència i l’aplicació del coneixement adquirit a unes altres situacions diferents, només és possible si al mateix temps, es porten a terme estratègies d’aprenentatge necessàries perquè aquesta transferència es produeixi.

Per tant, crec que l’ensenyança ha de complir una funció orientadora, una formació integral, que faciliti a cada un dels alumnes els mitjans per a què puguin desenvolupar-se segons les seves possibilitat, que formi en totes aquelles competències imprescindibles per al desenvolupament personal, interpersonal, social y professional. Per a que això sigui possible és indispensable la participació dels agents educadors, que tenen un paper fonamental en el sistema educatiu. La responsabilitat en els aprenentatges de les diferents competències que configuren el desenvolupament integral de la persona, dependrà de les capacitats reals del sistema escolar y de la família.

Aquí us deixo un vídeo amb els 4 pilars fonamentals de l'educació: saber conèixer, saber fer, saber ser y saber conviure. 
Publicado por en 2 comentarios:
Suscribirse a: Entradas (Atom)