Blogs i Webs, la nova era!

Sembla que comencem a veure la llum al final del túnel, no? Ara sí que podem dir que el MFPR de Professorat s’acaba, almenys pel que fa a les classes presencials, ara ve la fase que tots esperàvem des d’un inici del màster, el Pràcticum, on esperem ansiosament poder “enfrontar-nos” cara a cara amb la realitat, a començar a interactuar amb adolescents, professorat, etc... ara arriba la fase on hem d’aplicar el que hem après.

Com ja vàrem comentar en una entrada anterior, actualment les eines TIC tenen un paper fonamental en l’educació i dient això, en aquesta entrada, vull posar a la disposició de tots, un recull de blogs i pàgines webs que formen part del meu PLE, més concretament a la part en la qual accedeixo a la informació que de ben segur anirà creixent dia rere dia.

Anar realitzant aquest blog, ha fet que vagi seguint diferents pàgines webs i blogs tant de professors, companys, experts amb educació, sobre les TIC, etc...

Pel que fa als blogs, la veritat és que abans de començar aquest màster, mai m’havia donat per mirar-los, ja que pensava que era una eina d’oci, però sens dubte no anava pel bon camí, i ara sens dubte és una de les fonts de informació que més utilitzo tant per accedir, com per crear o compartir informació, com vam veure en l’entrada del PLE. He triat blogs d’una gran varietat, n’haguera pogut triar més... però bàsicament n’he afegit de la meva branca, l’educació física, on segueixo un parell d’exprofessors meus de la universitat. Quan els vaig començar a seguir em va sorprendre per què tractaven molts de temes que hem desenvolupat durant el MFPR, i que m’ha servit per seguir documentant-me, com per exemple fa en Carles González. També n’he afegit alguns on fan propostes d’activitats E.F a l’aula, en el que ofereixen molts de recursos educatius i blogs generals sobre la E.F. A més n’he posat alguns molt relacionats amb el que hem tractat aquest curs, blogs que parlen sobre l’educació on els creadors fan nombroses reflexions i aportacions, blogs relacionats amb les TIC i per suposat, els dos grans protagonistes de la primera part del màster, Antoni Zabala i Jordi Adell, que sens dubte, han fet canviar la meva visió del primer dia quan vaig entrar per la porta i afortunadament m’han ensenyat a veure l’educació des d’un altre punt de vista.

http://bit.ly/1A4X3kR

I pel que fa a les webs, també he seguit el mateix rigor que amb els blogs. Però sí que és veritat, que les pàgines web que he posat, ja les seguia de feia temps, sobretot les relacionades amb la meva àrea. Unes quantes tenen relació amb recursos educatius d’E.F i d’altres relacionades sobre pedagogia i el món de l’educació. Unes altres pertanyen a exprofessors meus, que ja explicat anteriorment i d’altres a educadors com na Linda Castañeda, i na Núria Alart, que em va resultar molt interessant les seves aportacions sobre les intel•ligències múltiples i les webquest, a la seva pagina hi ha infinitat de recursos que de segur que els faré servir. També vaig trobar interessant afegir les pàgines del WEIB per què és una pàgina imprescindible per al docent de les Balears on podem trobar tota la informació corresponent als currículums, etc... i la del CEP on espero no trigar massa a poder fer-ne ús per a la meva formació.

En definitiva, tot el recull que he posat, penso, que seran recursos que de ben segur aniré consultant, de segur que la llista no es quedarà aquí, per què el meu PLE aniré creixent i creixent a mesura que passa el temps, però això em fa pensar també amb les reflexions que hem anat fent en entrades anteriors, en el que dèiem que el rol del professor ha canviat. Un professor del s.XXI mai ha de quedar-se amb el que ja sap, per què mai en sabrà prou, ha de seguir formant-se i avui en dia, amb el desenvolupament de les TIC això està a l’abast amb un sol “clic”, a més de tenir numbroses fonts obertes... i amb tot això, encara hi ha que pensa que en un llibre de text trobarem el que hi ha a la xarxa? Potser es hora d’agafar-los i...

Aquí os deixo un vídeo on ens expliquen els beneficis del blogs en l'educació.

Open Education

Bones a tots de nou!

En aquesta nova entrada, parlarem de les llicències Creative Commons, que tant hem sentit a parlar en el MFPR, per la nostra professora Gemma Tur, i del concepte d’Open Education Resource (EOR), un concepte que fins a dia d’avui, no tenia gaires coneixements sobre ell.

Avui a classe, hem parlat de la llicència Creative Commons (CC), que la seva traducció vindria a ser “bienes creatives comunes”, és un tipus de llicència, que permet als autors de documents, música, vídeos, imatges... compartir els continguts que creguin a través de internet, especificant amb quina forma es poden utilitzar.

Les llicències CC, permeten copiar i distribuir les obres intel•lectuals sempre i quan, es respectin les condicions escollides per l’autor. A partir d’aquí, a classe, hem vist totes les possibles combinacions que hi ha a l’hora de posar una llicència a una “obra” o material propi, les diferents combinacions es poden veure en aquest enllaç.

A l’hora de triar la meva llicència Creative Commons, he trobat oportú posar les condicions de reconeixement (attribution), la de no comercial (non commercial), i per últim la de compartir igual (share alike).

http://bit.ly/1z7DR0q

Pel que fa a la condició de reconeixement, l’he posat per què tot el que he escrit en aquestes entrades, m’ha portat bastanta feina, hores, lectures, tal com diu n’Anna en la seva entrada. No he escrit res d’això sense abans haver fet una mica de “formació”, sobretot a través d’altres persones que en saben més que jo, per tant m’agradaria que es reconegués l’autoria. En aquestes entrades, a més, he intentat donar la meva visió de tots els temes que he tractat, d’aportar el meu gra d’arena en aquest món i ho vull fer a canvi d’ajudar-nos entre tots, de col•laborar amb els altres dels quals aprenem i amb les que aprenem, per això he posat aquestes condicions, en el que el seu ús no sigui comercial, i en el que tothom col•labori en aquest món, i que si utilitzen els meus recursos, que ho facin amb els mateixos atributs que els meus i puguem accedir, crear i compartir per iguals la informació.

I què és això de l’Open Education Resources (OER) o Recursos Educatius Oberts (REA)?

El concepte d’Open Education, té mol a veure amb internet, amb l’arribada de les TIC. Els recursos educatius oberts formen part de la tendència actual a facilitar l’accés a coneixement, a través de la web per a què qualsevol persona es pugui beneficiar.

Segons la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura), que fomenta aquests recursos, ens defineix el REA com, “Los recursos educativos de libre acceso son materiales de enseñanza, aprendizaje o investigación que se encuentran en el dominio público o que han sido publicados con una licencia de propiedad intelectual que permite su utilización, adaptación y distribución gratuitas.” Els REA són qualsevol tipus de material educatiu que es troba en domini públic o baix una llicència lliure de drets d’autor. Qualsevol persona lliurement i legalment copia, usa i adapta i torna a compartir els REA, que inclou els llibres de text, apunts, treballs, exàmens, projectes...

El concepte REA no és del tot nou en el context de l’educació. Els docents, sovint han compartit els materials amb els seus companys o els propis alumnes han fet el mateix entre ells. La novetat d’aquest recurs, ve donat gràcies a les TIC, ja que els REA poden generar-se i distribuir-se massivament a través de internet i amb seguretat legal que les llicències gratuïtes i de contingut obert proporcionen als autors i usuaris.

Open Education
http://bit.ly/1zC9Z1q

Si es comparteixen els recursos, el nombre de beneficiaris pot ser incalculable, pot arribar a milions de persones. A més com que són gratuïts, el benefici per a la societat és enorme.

Compartir els recursos pot tenir un cost, però els beneficis que es poden obtenir són molt majors. Aquests recursos es poden reutilitzar, compartir i mesclar per crear nous continguts.

Crec que el futur passa per aquí, parlem d’un món globalitzat i interconnectat. L’ús de les TIC i totes les eines tecnològiques estan avui en dia al nostre abast i el que està clar que els REA comporta infinitat de beneficis per a per a l’educació i els estudiants. I amb tot això que diem, estem parlant del final del llibre de text? Potser l’exclusivitat que tenia la industria editorial comença a disminuir davant el desenvolupament autònom de continguts per part dels propis autors.

M’agradaria acabar aquesta entrada dient que: Compartir els coneixements és important, és una oportunitat d’aprendre per a tots.

Entorn Personal d'Aprenentatge

La veritat, és que mai m’havia plantejat com era el meu PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge), mai hagués imaginat que em sortiria un PLE tan extens, i de segur que anirà creixent més i més cada any. Això em fa pensar que un docent sempre ha d’estar en continua formació, i moltes vegades ho estàs sense ser-ho conscient, però és important seguir formant-se, com vaig explicar en una entrada anterior i adaptar-nos a tots els canvis que vivim en aquest segle i per tal d’equilibrar-nos amb les característiques de l’alumnat del S.XXI.

Sempre les persones hem tingut un PLE, ve d’anys, dècades, segles enrere. Abans d’aparèixer les noves tecnologies, el PLE es basava en un ple personal, on els amics, companys, escola, família, etc... tenien un paper fonamental. Però en aparèixer les noves tecnologies, l’entorn presencial s’ha vist sobrepassada per les noves possibilitats d’aquesta, li ha anat guanyant terreny, ha anat canviant, i avui en dia aquest és molt més potent que no el presencial, però crec que segueix essent important que el presencial estigui present en el nostre PLE.

Aquest boom de les noves tecnologies ha fet que tinguem molta informació de manera ràpida i senzilla, però com diu n’Adell i Castañeda (2013), s’ha de saber seleccionar també tot el que trobem, ja trobem tal quantitat de informació que ens pot arribar a “ofegar”. Llavors què és això del PLE?. Tal com diuen Castañeda i Adell (2013), com a PLE entenem, al “conjunt d’eines, fonts de informació, connexions i activitats que una persona utilitza de forma assídua per aprendre”. És a dir, com una forma d’entendre com aprenem i en quin context aprenem, ja que no només s’aprèn en un lloc, sinó també fent coses i amb més gent.

Imatge pròpia. Totes els logotips són Creative Commons extretes

de Flickr i Google Imatges.

Seguint aquesta definició, el nostre PLE virtual, consta de 3 parts, la part que accedim a la informació, la que crea’m informació i la part de relació i compartir amb els altres, PLN (Xarxa Personal d’Aprenentatge). 

- Accedim a la informació: conjunt d’activitats d’eines i recursos que estan relacionats amb el que podem dir com a competència “informacional”, buscar, gestionar, adquirir, utilitzar...

- Crear informació: Conjunt de pràctiques, eines, recursos que estan relacionats amb modificar, crear, i difondre informació mitjançant múltiples formats i canals.

- La PLN són el conjunt d’activitats i eines que utilitzem per comunicar-nos i col•laborar amb els altres, amb altres persones de les quals aprenem i amb les que aprenem.

Potser veient el meu ple, crec que tinc molts de recursos per tal d’accedir, crear i compartir informació, però potser em falta més crear i compartir informació, ja que actualment em considero més un espectador, però amb el temps espero anar canviant aquesta tendència.

Amb les TIC, està clar, que en els darrers 20 anys han conformat un nou entorn en l’aprenentatge, que està en totes les parts, mòbils, wifi, tablets... gràcies això, a internet, aprenem en qualsevol lloc i en qualsevol moment, en definitiva, la tecnologia serveix per aprendre. Un PLE a part de tecnologia, o fonts d’informació, són actituds, és a dir, disposat a compartir el que tens i a aprendre dels que saben més que tu.

Per tant, un docent del s.XXI no pot donar l’esquena a això, ha d’emprar el PLE com un espai per al seu desenvolupament professional, un espai on hi haurà oportunitats d’aprenentatge, on hi haurà o es tindran oportunitats d’aprenentatge per a desenvolupament en aquells aspectes de la teva formació que creus que necessites ajuda. El desenvolupament professional comença amb canvis en les idees dels docents sobre l’ensenyament - aprenentatge, aquests canvis provoquen canvis en les pràctiques, en el que realitzem a les aules, i que acaben amb millores en els resultats d’aprenentatge dels alumnes.



I per acabar...

Finalment, ha arribat l’última entrada d’aquest blog, última entrada on m’agradaria expressar, què he après, què m’emporto a la motxilla per iniciar el meu camí cap a la docència.

Està clar, que han estat dos mesos molt intensos, molt de llegir, molt de documentar-nos, moltes reflexions, però crec que ha valgut la pena, on he obert la meva visió per veure o pensar què espero obtenir en un futur, i saber quina és la meva perspectiva ara.

A través aquesta assignatura de “Processos i contextos educatius”, cosa que encara no entenc per què es diu així, m’ha ensenyat sobretot a veure l’educació des d’una altra perspectiva, he après a conèixer nous espais i processos d’ensenyament aprenentatge, a conèixer i analitzar de forma crítica la professió docent en l’actualitat i les concepcions personals sobre la mateixa, a dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge, a dissenyar activitats formals i informals, però em quedo amb els nous recursos que hem utilitzat en el curs, sobretot, Twitter i Instagram, que les veig com una nova eina formativa i sobretot que són molt interactives.

A través del blog i a través de les lectures que hem fet d’en Zabala i Arnau (2007). “11 ideas clave. Como aprender y enseñar por competencias”, crec que hem anat reconstruint la nostra manera de veure les coses, de reflexionar i acceptar els canvis en l’educació i de poder plasmar-ho en un document obert i públic, que ens permeti compartir amb els companys la meva visió i poder veure la dels demés. Aquest eportafoli m’ha servit per poder reflexionar sobre els temes tractats i poder donar-me’n compte dels canvis que s’han de produir en l’educació, en definitiva, de veure el llarg camí que queda i com l’hem d’afrontar.

https://www.flickr.com/photos/freecat/58438781

Sempre he tingut una visió tradicional de l’educació, potser per què jo vaig formar part d’aquesta generació, en què seiem a la cadira, escoltàvem, memoritzàvem i o “ escopíem “ tot en un examen. Un aprenentatge on el protagonista eren els professors. Però aquesta visió que tenia, per sort ha canviat, per sort ara les finalitats de l’educació són unes altres.

Així es preveu que será l'educació al 2030... http://t.co/aH2YDMpAsz #edubateMA
— Toni Guasch (@toniguma) November 3, 2014

M’he adonat què s’ha de deixar d’una vegada per totes l’escola propedèutica i selectiva (que és la que vaig patir jo), la que tothom coneix i que sembla que és la correcta. És hora d’anar en direcció cap a un aprenentatge significatiu i donar més protagonisme a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. Per tant, ara penso que l’educació ha de complir una funció orientadora, una formació integral, que faciliti a cada un dels alumnes els mitjans perquè puguin desenvolupar-se segons les seves possibilitats, que formi en totes aquelles competències imprescindibles per al desenvolupament personals, interpersonal, social i professional, un aprenentatge per competències.

Abans tenia la imatge, del professor que portava els seus llibres, apunts... d’aquell que pareixia que ho sabia tot, què explicava i explicava, i nosaltres anàvem apuntant més i més coses fins que s’acabava la tinta del bolígraf, però a través d’aquesta assignatura, no podia imaginar que la meva percepció de docent canviaria tant. Un exemple d’això, és que quasi podria dir, que abans pensava que s’ensenyava a través del llibre de text, però ara? Si el llibre de text és un objecte que ja no correspon en l’actualitat, avui en dia, s’ha d’aprofitar els nous recursos, ara són les TIC, però qui sap que serà demà? Per tant, com a futurs docents, s’ha d’estar en continua formació, no quedar-se enrere, ja que la societat va canviant i nosaltres també ho hem de fer. Ho hem d’aprofitar.

Docente del siglo XXI... #cambioeducativo pic.twitter.com/KUkR5ZQiX0
— El cambio educativo (@cambioeducat) noviembre 15, 2014

A continuació us deixo amb el vídeo, que hem creat conjuntament amb n’Alba Samperio, Toni Sánchez i Genaro López, on mostrem el que volem ser com a docents.

 Com a docent vull... on PhotoPeach

Twitter i Instagram

En aquesta entrada parlarem sobre twitter i instagram, les noves eines que tan de moda s’han posat i que hem conegut la majoria en aquest màster en Formació de Professorat. Tots els docents que s’estan adaptant a les TIC i a totes les seves avantatges que ens ofereix la web 2.0, ja estaran al dia dels beneficis que poden aportar les xarxes socials.

#edubateMA RT @profesorpfa: Tendencias y retos para la adopción de las TIC en la educación escolar http://t.co/J8SkCdTWjY vía @eduteka
— Toni Guasch (@toniguma) octubre 18, 2014

El primer dia de classe, a l’assignatura de processos i contextos educatius, crec que tots, vàrem sortir una mica sorpresos, per les noves tasques que hauríem de fer durant l’assignatura. Havíem de crear-nos un compte de twitter i de instagram... que? Per a què això? Més xarxes socials? Que té a veure això amb la docència? Eren algunes de les preguntes que ens fèiem molts de nosaltres aquell mateix dia al sortir de classe... la majoria de nosaltres mai havíem emprat aquestes eines.

RT @educacionTIC: Aprendizaje significativo/Aprendizaje por competencias http://t.co/2Un8GUnEvp #edubateMA
— Toni Guasch (@toniguma) octubre 15, 2014

La meva idea de twitter, és que era una eina en què sols servia per seguir la vida de gent famosa, per xafardejar, etc... però clar, no en tenia ni idea de la utilitat que se li pot donar a aquesta eina.

exemple clar de la importancia de la E.F en l'etapa escolar. #edubatema http://t.co/TJ2G8yzl2U
— Toni Guasch (@toniguma) octubre 22, 2014

Està clar que la meva visió ha canviat totalment, respecte a twitter, crec que és una eina de comunicació extraordinària. En l’àmbit educatiu, crec que pot servir com un element motivador pels alumnes, on podem despertar el seu interès per les nostres assignatures. Aquesta eina, ens permet enviar i rebre missatges curts, de no més de 140 caràcters, el qual obliga a un bon nivell de precisió conceptual, enfocant amb l’essencial, a més de utilitzar el #hastag, de forma que es facilita la tasca de trobar els tweets més rellevants associats a cada assignatura o tema, això transforma el twitter en una eina genial per a poder generar diàlegs i discussions, cosa que alimenta els aprenentatges a través de les actualitzacions constants. El twitter ens serveix tant per ensenyar als demés com per aprendre nosaltres mateixos.

#edubateMA Cómo confluirán los dispositivos, servicios digitales y los métodos pedagógicos en la educación del futuro pic.twitter.com/xgISaA377W
— Toni Guasch (@toniguma) noviembre 18, 2014

Està clar, que avui en dia, penso que twitter, és una de les millors eines per transmetre, formar i permetre aprenentatges globals, dinàmics i canviants. A través de twitter, entrem en una educació més adequada a les necessitats actuals i aconseguim com hem dit abans, despertar el interès dels estudiants pels aprenentatges a través de les interaccions en les seves xarxes. Però clar... també és veritat que s’ha de saber utilitzar bé. Si un no li fa un bon ús... doncs passa el que passa. Jo personalment, no l’havia utilitzat mai, vaig començar a utilitzar-la a partir de l’assignatura processos i contextos... i vaig començar a seguir als companys de classe, professors meus de universitat, diaris, revistes d’educació, revistes d’educació física... cosa que m’ha fet veure una quantitat de informació imaginable del sector que desitjo, sobretot de l’àmbit de l’educació i de l’educació física. He passat de no conèixer aquesta eina, a estar bastant en contacte amb ella, a conèixer noves visions, a estar al dia, a formar-me contínuament... per tant serà una eina que seguiré utilitzant un cop acabada aquesta assignatura.

¡A moverse! 6 de cada 10 chicos no hacen actividad física fuera del colegio @entreMujeres http://t.co/mAOoVPtpyl
— Toni Guasch (@toniguma) noviembre 23, 2014

I de instagram també crec que pot ser una bona eina educativa, una manera diferent de transmetre informació o conceptes a través de imatges... o no és cert allò que diuen que, una imatge val més que 1000 paraules? Amb instagram es pot transmetre conceptes d’una forma més visual i d’aquesta forma poder transmetre la informació de millor manera, o de manera gràfica allò que un vol representar, sols fa falta tenir una mica de creativitat. Dintre de l’educació, aquestes imatges per exemple, es poden utilitzar com a recurs per a poder recolzar les nostres explicacions, i crec que així he fet en el meu blog, on he intentat representar amb una imatge allò que volia transmetre.

RT @quiquesr: Com aprenem... bon esquema... pic.twitter.com/bWcjgJxX9K #edubateMA
— Toni Guasch (@toniguma) noviembre 3, 2014

En definitiva, podem establir que una xarxa social com twitter o instragram, la transmissió de informació de rellevància i la seva interacció, són els pilars fonamentals, són en si mateix eines formatives o, no és una realitat que tots aprenem diàriament a través dels tweets o de imatges?
Els models educatius tradicionals, del que tant hem parlat, han d’adequar-se a les noves tendències de la societat. I ara més que mai, penso que les xarxes socials són clau per deixar enrere el model educatiu, tancat i estructurat de tots aquests anys enrere. El nou rol del professor passar per ser un professor en xarxa.

http://bit.ly/1vCIww8

Avaluació per aprendre

Bones a tothom, 

En aquesta entrada, parlarem de les famoses avaluacions, de com hem d’avaluar.

Conèixer el grau de domini que l’alumnat ha adquiritd’una competència és una tasca bastant complexa, ja que implica partir de situacions-problemes que simulin contextos reals i disposar dels mitjans d’avaluació específics per a cadascun dels components de la competència. Però per a què ha de servir avaluar? 

El procés d’avaluació s’ha d’entendre com un procés en el qual no sols s’analitza l’aprenentatge de l’alumne, sinó també les activitats d’ensenyament, és a dir, identificar les dificultats en el procés d’ensenyament – aprenentatge i ajudar als alumnes, i comprovar que s’ha après. 

Com diu Zabala i Arnau (2007), l’avaluació de competències, en educació ha de ser el mitjà per reconèixer la capacitat d’un alumne per aplicar allò que aprèn en situacions reals. 

Per tant l’objectiu ha de ser avaluar per ajudar a l’alumne a què millori el domini d’una competència determinada, per la qual cosa és necessari, conèixer quines són les seves dificultats amb el fi d’establir les estratègies d’aprenentatge més apropiades per arribar a superar-les, disposar dels seus coneixements sobre els diferents esquemes d’actuació existents amb relació al problema i saber seleccionar l’esquema o els esquemes d’actuacions més apropiats per resoldre’l, és a dir, comprovar si s’ha après. 

Hem d’esbrinar el grau d’aprenentatge adquirit en cada un dels diferents components d’aprenentatge de la competència, però en relació a una situació que doni sentit i funcionalitat als continguts i activitats d’avaluació. 

Com hem d’avaluar una competència? Hem d’avaluar els diferents components de les competències (conceptes, fets, procediments i actituds),  i per això, aquesta, ha de ser apropiada a cadascun d’ells. Quan volem conèixer el grau de coneixement, la pregunta simple  (oral o escrita)  és una molt bona estratègia, per conèixer el grau d’aprenentatge d’uns continguts, una activitat apropiada és la resolució de conflictes o problemes a partir de l’ús de conceptes. Per als procediments, s’han de buscar fórmules relacionades amb el seu  ús que permetin comprovar la funcionalitat que tenen, mentre que per les actituds, una forma d’avaluar és mitjançant observacions sistemàtiques d’opinions, actuacions en activitats grupals, etc.

Per tant, podem dir que per tenir un bon coneixement del procés que segueixen els alumnes, és necessari que els mètodes d’ensenyament ofereixin informació constant de com estan sent competents. Per això, cal passar d'una avaluació tradicional que es fa al final,  que és sumativa i només inclou l'heteroavaluació, a una avaluació més continua i formativa, que inclogui la coavaluació i l'autoavaluació, on els alumnes puguin reflexionar sobre l’aprenentatge tal com ens posa d’exemple José Luis Castillo (2012) en els seus vídeos.

En l’educació tradicional, com hem vist en anteriors blogs, ha complit la funció de seleccionar als millors en el seu camí cap a la universitat, sempre s’ha tingut la idea d’avaluar sobre paper i bolígraf, i a partir d’aquí s’avaluava  sobre un tema o en la resolució de problemes i exercicis més o menys estandarditzats, en general per a facilitar la correcció posterior. Com diu Zabala i Arnau (2007), aquells continguts més complexes, que exigien una major comprensió o que no es podien avaluar mitjançant paper i bolígraf, no eren avaluats, i per tant eliminats de l’ensenyament. Una vergonya, vaja. Per què no s’avaluava  les capacitats de comunicació oral i altres? Per què no es preguntava a selectivitat, per tant no feia falta donar-ho. Ara entenc  per què en el meu procés d’aprenentatge només m’ensenyaven certes coses... Com hem dit, l’objectiu era passar i passar proves, memoritzar, desfogar-te a l’examen, i si aprovaves, adéu... ja 2 dies després ni ho recordaves. Però el sorprenent és què quantes vegades a casa ens preguntaven per les notes? Quasi cada dia,  i pel que havíem après? Mai... per tant el problema també ve de la població, que sempre a entès  l’avaluació com un prova per si sap o no sap sobre uns coneixements, generalment conceptuals. 

Després ens donaven una qualificació, amb la finalitat de comprovar així si havíem après o no. Aquesta qualificació d’avaluar, feia de l’error una cosa molt negativa, com deia Neus Sanmartí (2010) “l’avaluació sols qualificadora no motiva, ja que fa recaure en l’alumne la responsabilitat del seu fracàs”, però, ara em pregunto, no aprenia quan m’equivocava? perquè llavors equivocar-se era dolent? 

 " S'ha d'acabar d'avaluar sols a paper i boli "

http://bit.ly/1pLGSpK

Per sort, la meva visió ha canviat, està clar que a través de l’error s’aprèn i es reforça, i per sort la idea sobre com s’ha d’avaluar també ha canviat. Portafolis, rúbriques... en aquest màster estem veient moltes maneres d’avaluar i cap d’elles és a través de bolígraf i paper, com a l’escola tradicional. 

L’avaluació no sols és dels alumnes sinó que també ha de servir per aprendre qui ensenya. Avaluar per aprendre, tant l’alumnat com el professor.

Aprendre per competències...

Bones a tothom...

Per l’entrada d’avui... farem un anàlisi del que s’entén per “educar per competències”...

Segons Zabala i Arnau (2007), ens dius que competència és la capacitat de poder resoldre problemes nous. Llavors a partir d’aquesta definició no ens queda altre remei de preguntar-nos, quina funció ha de tenir l’escola? Què hem d’ensenyar?

Com ja tots sabem, i com vaig explicar a la segona entrada del meu blog, abans, el paper de l’escola tenia com a objectiu passar probes, és a dir, era una educació selectiva i propedèutica, sols s’ensenyava allò que et demanaven a l’examen. Una altra funció d’aquesta escola era seleccionar l’estudiant que havia d’anar a la universitat (en funció de les seves capacitats), per això es mirava si sabien o no a través d’aquests exàmens.

Però... que ens hem de plantejar? La funció ara del sistema educatiu és formar universitaris? No, ara l’escola ha de formar a tots, hem de tenir bons professionals en tots els àmbits de la vida... perquè sàpiguen donar resposta als problemes que aquesta vida planteja. És a dir, en l’àmbit personal, interpersonal, social i professional. L’objectiu de l’escola, ha de ser la de “formar per la vida”, una formació integral i orientadora en totes les competències de les persones.

Per tant, l’objectiu ja no ha de ser seleccionar, sinó orientar a cadascun dels alumnes, en funció de les seves possibilitats, mitjançant una formació integral i orientadora. En l’educació selectiva, l’objecte d’estudi eren les matèries, quan parlem de formació integral i orientadora, estem parlant de què les persones siguin capaces de donar resposta als problemes què es trobarà a la vida, AIXÒ ES COMPETÈNCIA.

http://bit.ly/1x2Xw3O

Perquè una persona sigui competent ha de dominar coneixements, fets, procediments i actituds. No es pot ser competent si ens falla una d’aquestes “potes”. 

Per tant, com a definició de competència, podríem dir que és, la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses, Zabala i Arnau (2007).

Dintre de l’àmbit de l’educació, una competència és una intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida (personal, inter-personal, professional i social), per mitjà d’accions que es mobilitzen al mateix temps i de manera interrelacionada components actitudinals, procedimentals i conceptuals.

Una persona és competent quan és capaç de resoldre problemes o situacions complexes determinades i per això, ha de saber analitzar la situació i seleccionar la més apropiada, hem d’aprendre a analitzar i seleccionar. Així que les competències impliquen memorització (part conceptual), comprensió (fets), saber fer (procediments) i ser (actituds), tot alhora e interrelacionat.

La resposta a l’ensenyament de les competències no és afegir continguts, el problema no és d’ensenyar més coses, sinó com s’ensenyen, que és el difícil.

Els mètodes per a treballar les competències, han de tenir un enfocament globalitzador, és a dir, partint d’una situació real, comencem a resoldre problemes. Sempre hem de partir de situacions funcionals i de la realitat. 

Crec recordar que en la meva etapa escolar, fins no fa poc... l’únic que recordo era les hores i hores que passava davant del llibre intentant memoritzar conceptes per a l’examen que tenia, i una vegada passat aquest examen, algú era capaç de recordar el què havia estudiat 2 dies després? La veritat es que jo no. Era el camí correcte per sortir preparat per a la vida? I quantes vegades em vaig preguntar o directament preguntàvem al professor, què per a què servia algunes coses que estudiàvem? Quina utilitat li faríem servir a la vida real? Està clar que no era el camí correcte, s’ha de deixar definitivament aquesta escola i anar cap al camí d’un aprenentatge significatiu, que ens permeti aplicar els coneixements adquirits a situacions que la vida ens depararà, en definitiva, i com hem dit diverses vegades, a ser COMPETENTS.

Aquí os deixo una fantàstica presentació que va fer Antoni Zabala (2011), sobre l'ensenyament per competències.

Programa Competències i EPD. Presentació Antoni Zabala from Edualter

http://bit.ly/1wZwQ6n