I per acabar...

Finalment, ha arribat l’última entrada d’aquest blog, última entrada on m’agradaria expressar, què he après, què m’emporto a la motxilla per iniciar el meu camí cap a la docència.

Està clar, que han estat dos mesos molt intensos, molt de llegir, molt de documentar-nos, moltes reflexions, però crec que ha valgut la pena, on he obert la meva visió per veure o pensar què espero obtenir en un futur, i saber quina és la meva perspectiva ara.

A través aquesta assignatura de “Processos i contextos educatius”, cosa que encara no entenc per què es diu així, m’ha ensenyat sobretot a veure l’educació des d’una altra perspectiva, he après a conèixer nous espais i processos d’ensenyament aprenentatge, a conèixer i analitzar de forma crítica la professió docent en l’actualitat i les concepcions personals sobre la mateixa, a dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge, a dissenyar activitats formals i informals, però em quedo amb els nous recursos que hem utilitzat en el curs, sobretot, Twitter i Instagram, que les veig com una nova eina formativa i sobretot que són molt interactives.

A través del blog i a través de les lectures que hem fet d’en Zabala i Arnau (2007). “11 ideas clave. Como aprender y enseñar por competencias”, crec que hem anat reconstruint la nostra manera de veure les coses, de reflexionar i acceptar els canvis en l’educació i de poder plasmar-ho en un document obert i públic, que ens permeti compartir amb els companys la meva visió i poder veure la dels demés. Aquest eportafoli m’ha servit per poder reflexionar sobre els temes tractats i poder donar-me’n compte dels canvis que s’han de produir en l’educació, en definitiva, de veure el llarg camí que queda i com l’hem d’afrontar.

https://www.flickr.com/photos/freecat/58438781

Sempre he tingut una visió tradicional de l’educació, potser per què jo vaig formar part d’aquesta generació, en què seiem a la cadira, escoltàvem, memoritzàvem i o “ escopíem “ tot en un examen. Un aprenentatge on el protagonista eren els professors. Però aquesta visió que tenia, per sort ha canviat, per sort ara les finalitats de l’educació són unes altres.

Així es preveu que será l'educació al 2030... http://t.co/aH2YDMpAsz #edubateMA
— Toni Guasch (@toniguma) November 3, 2014

M’he adonat què s’ha de deixar d’una vegada per totes l’escola propedèutica i selectiva (que és la que vaig patir jo), la que tothom coneix i que sembla que és la correcta. És hora d’anar en direcció cap a un aprenentatge significatiu i donar més protagonisme a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. Per tant, ara penso que l’educació ha de complir una funció orientadora, una formació integral, que faciliti a cada un dels alumnes els mitjans perquè puguin desenvolupar-se segons les seves possibilitats, que formi en totes aquelles competències imprescindibles per al desenvolupament personals, interpersonal, social i professional, un aprenentatge per competències.

Abans tenia la imatge, del professor que portava els seus llibres, apunts... d’aquell que pareixia que ho sabia tot, què explicava i explicava, i nosaltres anàvem apuntant més i més coses fins que s’acabava la tinta del bolígraf, però a través d’aquesta assignatura, no podia imaginar que la meva percepció de docent canviaria tant. Un exemple d’això, és que quasi podria dir, que abans pensava que s’ensenyava a través del llibre de text, però ara? Si el llibre de text és un objecte que ja no correspon en l’actualitat, avui en dia, s’ha d’aprofitar els nous recursos, ara són les TIC, però qui sap que serà demà? Per tant, com a futurs docents, s’ha d’estar en continua formació, no quedar-se enrere, ja que la societat va canviant i nosaltres també ho hem de fer. Ho hem d’aprofitar.

Docente del siglo XXI... #cambioeducativo pic.twitter.com/KUkR5ZQiX0
— El cambio educativo (@cambioeducat) noviembre 15, 2014

A continuació us deixo amb el vídeo, que hem creat conjuntament amb n’Alba Samperio, Toni Sánchez i Genaro López, on mostrem el que volem ser com a docents.

 Com a docent vull... on PhotoPeach