Translate

domingo, 8 de febrero de 2015

Blogs i Webs, la nova era!

Sembla que comencem a veure la llum al final del túnel, no? Ara sí que podem dir que el MFPR de Professorat s’acaba, almenys pel que fa a les classes presencials, ara ve la fase que tots esperàvem des d’un inici del màster, el Pràcticum, on esperem ansiosament poder “enfrontar-nos” cara a cara amb la realitat, a començar a interactuar amb adolescents, professorat, etc... ara arriba la fase on hem d’aplicar el que hem après.

Com ja vàrem comentar en una entrada anterior, actualment les eines TIC tenen un paper fonamental en l’educació i dient això, en aquesta entrada, vull posar a la disposició de tots, un recull de blogs i pàgines webs que formen part del meu PLE, més concretament a la part en la qual accedeixo a la informació que de ben segur anirà creixent dia rere dia.

Anar realitzant aquest blog, ha fet que vagi seguint diferents pàgines webs i blogs tant de professors, companys, experts amb educació, sobre les TIC, etc...

Pel que fa als blogs, la veritat és que abans de començar aquest màster, mai m’havia donat per mirar-los, ja que pensava que era una eina d’oci, però sens dubte no anava pel bon camí, i ara sens dubte és una de les fonts de informació que més utilitzo tant per accedir, com per crear o compartir informació, com vam veure en l’entrada del PLE. He triat blogs d’una gran varietat, n’haguera pogut triar més... però bàsicament n’he afegit de la meva branca, l’educació física, on segueixo un parell d’exprofessors meus de la universitat. Quan els vaig començar a seguir em va sorprendre per què tractaven molts de temes que hem desenvolupat durant el MFPR, i que m’ha servit per seguir documentant-me, com per exemple fa en Carles González. També n’he afegit alguns on fan propostes d’activitats E.F a l’aula, en el que ofereixen molts de recursos educatius i blogs generals sobre la E.F. A més n’he posat alguns molt relacionats amb el que hem tractat aquest curs, blogs que parlen sobre l’educació on els creadors fan nombroses reflexions i aportacions, blogs relacionats amb les TIC i per suposat, els dos grans protagonistes de la primera part del màster, Antoni Zabala i Jordi Adell, que sens dubte, han fet canviar la meva visió del primer dia quan vaig entrar per la porta i afortunadament m’han ensenyat a veure l’educació des d’un altre punt de vista.

I pel que fa a les webs, també he seguit el mateix rigor que amb els blogs. Però sí que és veritat, que les pàgines web que he posat, ja les seguia de feia temps, sobretot les relacionades amb la meva àrea. Unes quantes tenen relació amb recursos educatius d’E.F i d’altres relacionades sobre pedagogia i el món de l’educació. Unes altres pertanyen a exprofessors meus, que ja explicat anteriorment i d’altres a educadors com na Linda Castañeda, i na Núria Alart, que em va resultar molt interessant les seves aportacions sobre les intel•ligències múltiples i les webquest, a la seva pagina hi ha infinitat de recursos que de segur que els faré servir. També vaig trobar interessant afegir les pàgines del WEIB per què és una pàgina imprescindible per al docent de les Balears on podem trobar tota la informació corresponent als currículums, etc... i la del CEP on espero no trigar massa a poder fer-ne ús per a la meva formació.

En definitiva, tot el recull que he posat, penso, que seran recursos que de ben segur aniré consultant, de segur que la llista no es quedarà aquí, per què el meu PLE aniré creixent i creixent a mesura que passa el temps, però això em fa pensar també amb les reflexions que hem anat fent en entrades anteriors, en el que dèiem que el rol del professor ha canviat. Un professor del s.XXI mai ha de quedar-se amb el que ja sap, per què mai en sabrà prou, ha de seguir formant-se i avui en dia, amb el desenvolupament de les TIC això està a l’abast amb un sol “clic”, a més de tenir numbroses fonts obertes... i amb tot això, encara hi ha que pensa que en un llibre de text trobarem el que hi ha a la xarxa? Potser es hora d’agafar-los i...

Aquí os deixo un vídeo on ens expliquen els beneficis del blogs en l'educació.

domingo, 1 de febrero de 2015

Open Education

Bones a tots de nou!

En aquesta nova entrada, parlarem de les llicències Creative Commons, que tant hem sentit a parlar en el MFPR, per la nostra professora Gemma Tur, i del concepte d’Open Education Resource (EOR), un concepte que fins a dia d’avui, no tenia gaires coneixements sobre ell.

Avui a classe, hem parlat de la llicència Creative Commons (CC), que la seva traducció vindria a ser “bienes creatives comunes”, és un tipus de llicència, que permet als autors de documents, música, vídeos, imatges... compartir els continguts que creguin a través de internet, especificant amb quina forma es poden utilitzar.

Les llicències CC, permeten copiar i distribuir les obres intel•lectuals sempre i quan, es respectin les condicions escollides per l’autor. A partir d’aquí, a classe, hem vist totes les possibles combinacions que hi ha a l’hora de posar una llicència a una “obra” o material propi, les diferents combinacions es poden veure en aquest enllaç.

A l’hora de triar la meva llicència Creative Commons, he trobat oportú posar les condicions de reconeixement (attribution), la de no comercial (non commercial), i per últim la de compartir igual (share alike).
Pel que fa a la condició de reconeixement, l’he posat per què tot el que he escrit en aquestes entrades, m’ha portat bastanta feina, hores, lectures, tal com diu n’Anna en la seva entrada. No he escrit res d’això sense abans haver fet una mica de “formació”, sobretot a través d’altres persones que en saben més que jo, per tant m’agradaria que es reconegués l’autoria. En aquestes entrades, a més, he intentat donar la meva visió de tots els temes que he tractat, d’aportar el meu gra d’arena en aquest món i ho vull fer a canvi d’ajudar-nos entre tots, de col•laborar amb els altres dels quals aprenem i amb les que aprenem, per això he posat aquestes condicions, en el que el seu ús no sigui comercial, i en el que tothom col•labori en aquest món, i que si utilitzen els meus recursos, que ho facin amb els mateixos atributs que els meus i puguem accedir, crear i compartir per iguals la informació.


El concepte d’Open Education, té mol a veure amb internet, amb l’arribada de les TIC. Els recursos educatius oberts formen part de la tendència actual a facilitar l’accés a coneixement, a través de la web per a què qualsevol persona es pugui beneficiar.

Segons la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura), que fomenta aquests recursos, ens defineix el REA com, “Los recursos educativos de libre acceso son materiales de enseñanza, aprendizaje o investigación que se encuentran en el dominio público o que han sido publicados con una licencia de propiedad intelectual que permite su utilización, adaptación y distribución gratuitas.” Els REA són qualsevol tipus de material educatiu que es troba en domini públic o baix una llicència lliure de drets d’autor. Qualsevol persona lliurement i legalment copia, usa i adapta i torna a compartir els REA, que inclou els llibres de text, apunts, treballs, exàmens, projectes...

El concepte REA no és del tot nou en el context de l’educació. Els docents, sovint han compartit els materials amb els seus companys o els propis alumnes han fet el mateix entre ells. La novetat d’aquest recurs, ve donat gràcies a les TIC, ja que els REA poden generar-se i distribuir-se massivament a través de internet i amb seguretat legal que les llicències gratuïtes i de contingut obert proporcionen als autors i usuaris.

Open Education
http://bit.ly/1zC9Z1q

Si es comparteixen els recursos, el nombre de beneficiaris pot ser incalculable, pot arribar a milions de persones. A més com que són gratuïts, el benefici per a la societat és enorme.

Compartir els recursos pot tenir un cost, però els beneficis que es poden obtenir són molt majors. Aquests recursos es poden reutilitzar, compartir i mesclar per crear nous continguts.

Crec que el futur passa per aquí, parlem d’un món globalitzat i interconnectat. L’ús de les TIC i totes les eines tecnològiques estan avui en dia al nostre abast i el que està clar que els REA comporta infinitat de beneficis per a per a l’educació i els estudiants. I amb tot això que diem, estem parlant del final del llibre de text? Potser l’exclusivitat que tenia la industria editorial comença a disminuir davant el desenvolupament autònom de continguts per part dels propis autors.

M’agradaria acabar aquesta entrada dient que: Compartir els coneixements és important, és una oportunitat d’aprendre per a tots.



miércoles, 21 de enero de 2015

Entorn Personal d'Aprenentatge

La veritat, és que mai m’havia plantejat com era el meu PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge), mai hagués imaginat que em sortiria un PLE tan extens, i de segur que anirà creixent més i més cada any. Això em fa pensar que un docent sempre ha d’estar en continua formació, i moltes vegades ho estàs sense ser-ho conscient, però és important seguir formant-se, com vaig explicar en una entrada anterior i adaptar-nos a tots els canvis que vivim en aquest segle i per tal d’equilibrar-nos amb les característiques de l’alumnat del S.XXI.

Sempre les persones hem tingut un PLE, ve d’anys, dècades, segles enrere. Abans d’aparèixer les noves tecnologies, el PLE es basava en un ple personal, on els amics, companys, escola, família, etc... tenien un paper fonamental. Però en aparèixer les noves tecnologies, l’entorn presencial s’ha vist sobrepassada per les noves possibilitats d’aquesta, li ha anat guanyant terreny, ha anat canviant, i avui en dia aquest és molt més potent que no el presencial, però crec que segueix essent important que el presencial estigui present en el nostre PLE.

Aquest boom de les noves tecnologies ha fet que tinguem molta informació de manera ràpida i senzilla, però com diu n’Adell i Castañeda (2013), s’ha de saber seleccionar també tot el que trobem, ja trobem tal quantitat de informació que ens pot arribar a “ofegar”. Llavors què és això del PLE?. Tal com diuen Castañeda i Adell (2013), com a PLE entenem, al “conjunt d’eines, fonts de informació, connexions i activitats que una persona utilitza de forma assídua per aprendre”. És a dir, com una forma d’entendre com aprenem i en quin context aprenem, ja que no només s’aprèn en un lloc, sinó també fent coses i amb més gent.

Imatge pròpia. Totes els logotips són Creative Commons extretes
de Flickr i Google Imatges.

Seguint aquesta definició, el nostre PLE virtual, consta de 3 parts, la part que accedim a la informació, la que crea’m informació i la part de relació i compartir amb els altres, PLN (Xarxa Personal d’Aprenentatge). 

- Accedim a la informació: conjunt d’activitats d’eines i recursos que estan relacionats amb el que podem dir com a competència “informacional”, buscar, gestionar, adquirir, utilitzar...

- Crear informació: Conjunt de pràctiques, eines, recursos que estan relacionats amb modificar, crear, i difondre informació mitjançant múltiples formats i canals.

- La PLN són el conjunt d’activitats i eines que utilitzem per comunicar-nos i col•laborar amb els altres, amb altres persones de les quals aprenem i amb les que aprenem.

Potser veient el meu ple, crec que tinc molts de recursos per tal d’accedir, crear i compartir informació, però potser em falta més crear i compartir informació, ja que actualment em considero més un espectador, però amb el temps espero anar canviant aquesta tendència.

Amb les TIC, està clar, que en els darrers 20 anys han conformat un nou entorn en l’aprenentatge, que està en totes les parts, mòbils, wifi, tablets... gràcies això, a internet, aprenem en qualsevol lloc i en qualsevol moment, en definitiva, la tecnologia serveix per aprendre. Un PLE a part de tecnologia, o fonts d’informació, són actituds, és a dir, disposat a compartir el que tens i a aprendre dels que saben més que tu.

Per tant, un docent del s.XXI no pot donar l’esquena a això, ha d’emprar el PLE com un espai per al seu desenvolupament professional, un espai on hi haurà oportunitats d’aprenentatge, on hi haurà o es tindran oportunitats d’aprenentatge per a desenvolupament en aquells aspectes de la teva formació que creus que necessites ajuda. El desenvolupament professional comença amb canvis en les idees dels docents sobre l’ensenyament - aprenentatge, aquests canvis provoquen canvis en les pràctiques, en el que realitzem a les aules, i que acaben amb millores en els resultats d’aprenentatge dels alumnes.