aiiii.... currículum, currículum...

Bones a tothom, 

En aquesta entrada de blog, parlarem del tan famós currículum educatiu del sistema espanyol, d’aquell que hem de seguir lletra per lletra, d’aquell que dia a dia ens va ofegant, d’aquell...

Bé, per començar m’agradaria situar-nos, què entenem per currículum educatiu? El currículum educatiu, és el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada matèria que s’ensenyen en un programa educatiu. 

Avui en dia, a gairebé a tots els professors que se’ls hi parlis del currículum, bufen... perquè bufen? La majoria et diran, per què no et deixa respirar, no et deixa treballar, etc...

http://bit.ly/1tl9XXc

És cert això? Què passa realment? El què està passant, és que els professors s’estan trobant que el currículum aposta  per una major concentració i centralització dels continguts, per la uniformitat, la rigidesa, per un currículum sobrecarregat,  en comptes de què sigui una cosa flexible, que tinguis autonomia i llibertat d’ensenyament. 

El currículum està sent un problema sense resoldre. No es tracta de imposar més i més continguts d’aprenentatge, com és fa, sinó com es dinamitza, com l’adapto a les exigències i necessitats de l’alumnat. D’aquesta manera com està, acaba essent un instrument sobrecarregat i de difícil compliment en les planificacions i en les programacions de l’aula, el què provoca la frustració del professorat.

http://bit.ly/1tjG4Gw

Està clar que s’ha de reformar l’estructura  del currículum, introduir metodologies actives de treball amb l’alumnat i entre els docents (cosa que és impossible, si es fa, és impossible complir els objectius marcats del projecte, el currículum et seguirà estrenyent més el coll), d’atorgar un paper diferent de l’avaluació, què l’aprenentatge cooperatiu siguin la base de l’adquisició del coneixement, habilitats, destreses i valors, però per fer això, amb l’actual currículum no arribaríem ni a la meitat dels objectius que imposa. No hi ha temps per a tant, una llàstima. El primer polític que intenti “tocar” aquest document, com diu la nostra professora Gemma Tur (2014), no sap on s’ha ficat, se n’anirà al carrer directament.

I què passa? Molts professors opten per seguir el llibre de text, pensant que així tindran temps per poder complir els objectius marcats pel currículum, però no és el llibre de text el mateix? Quantes vegades en la nostra etapa escolar no hem acabat els llibres? O ens hem saltat temes? Les editorials fan els llibres marcats pel currículum educatiu, així que estarem davant del mateix problema.

http://bit.ly/1u9v6qN

Pot ser,  tot és solucionarà el dia que deixin entrar als experts en educació (professors, pedagogues, etc.), a l’elaboració d’aquest currículum. Potser seria millor actualitzar-lo, no seguir omplint-lo de continguts, d’objectius..., fer que sigui més fàcil de complir i sobretot en què hi hagi els continguts bàsics imprescindibles i deixar de costat tant de contingut bàsic desitjable, tal  com diu Coll i Martín (2006), en el llibre de Zabala i Arnau (2009).

Per acabar, aquí us deixo una notícia d’un diari, que ens explica una mica per sobre els motius del fracàs escolar. El podeu veure AQUÍ.



Funcions del professorat

Com actua el professor...

Està clar que la societat està vivint un gran canvi... un gran canvi que té a veure en la incorporació de la tecnologia a les nostres vides. I quan parlo de societat em refereixo a tots els sectors, industrials, laborals, etc... i sens dubte també en el món de l’educació.

El professorat és un col.lectiu divers i heterogeni molt canviant, molt influenciat per l’època que viu. Les formes i els modes del moment fan que a l’educació hi ha hagi una gran diversitat, fent necessari la continua renovació en la formació.

Ja queda enrere aquell professor que portava el seu llibre, els seus apunts, etc.. aquell professor que semblava que tot allò que explicava només ho sabia ell, i que tenia l’honor de compartir-ho amb els seus alumnes, aquell professor en què només explicava i explicava continguts, un darrere l’altra, aquella educació propopedèutica i selectiva, l'escola tradicional, que ja n'havíem parlat al blog de la setmana passada. Això ha canviat, i tant, a ningú se li ve al cap ara, un professor que no utilitzi blogs, vídeos, foros, etc... tot allò provinent de la tecnologia, de les xarxes, a més de dur a terme certes estratègies pedagògiques. Quantes vegades, haurem sentit o dit al profesor...? "ha internet surt..." o "a YouTube...", això són uns petits exemples... però es així; els alumnes están molt ficats a la xarxa.

 

http://instagram.com/p/uWSm4Ii3br/

Avui en dia, no s’entén un procés d’ensenyament i aprenentatge on no estigui involucrada la tecnologia, ja que gràcies a això, ens faciliten aquest procés.

I per això el professor juga els següents papers en l’entorn de l’aprenentatge en xarxa, tal com diu Siemens (2010). Combina a la perfecció les tasques d’amplificar la informació, de curar-la (que els alumnes creïn el seu propi aprenentatge destacant allò necessari per fer-ho), trobar i decidir amb quina informació s’han de quedar, afegir, filtrar com procés d’entendre un tema i l’ús de nous models per aprendre i ensenyar amb més facilitat.

Segons Mishra i Koehler (2006), el professor ideal avui en dia és que aplica el model TPACK, que combina els coneixents pedagògics, els coneixements a nivell de contingut i a aquet, hi ha d’afegir els coneixements a nivell tecnològic, tota aquesta mescla és el que s’anomena el model TPACK.

 http://bit.ly/1rTdnMC

Per tant el rol del professorat ha canviat molt, i segurament més que canviarà. A més, d'anar cap a un aprenentage significatiu, on l'ensenyança ha de cumplir una funció orientadora, integral i que faciliti a cada alumne els mitjans per a què es puguin desenvolupar segons les seves possibilitats, hem de dir que el món de la docència ha d’adaptar-se a tots aquests canvis que vivim en aquest segle, tal i com he comentat als paràgrafs anteriors, no ha de quedar-se estacant amb el que ja coneixem i no obrir nous fronts. S’ha de continuar amb la formació. Què passarà sinó? Doncs, que avui en dia qui no utilitza les TIC, a poc pot arribar, perquè mai s’equilibrarà amb el seu alumnat, i avui dic les TIC i demà serà un altre cosa, o no?. Però no només formar-se en les TIC, sinó en tots els àmbits que engloba la docència. Per tant, el professor ha d’estar preparat per aquests canvis i formar-se per tal d’aplicar-los el millor possible a l’aula.

Finalitats de l'educació

Bones companys,

Després d’aquest cap de setmana haver llegit els capítols 1 i 4 d’en Zabala i Arnau (2007), m’he vist obligat a reflexionar sobre el que ha estat la meva educació, a les hores i hores que m’he passat assegut a una cadira escoltant el que deia el professor (o fent com si escoltava), a les feines que ens fèiem fer, memoritazar definicions per a l'exàmen, etc.

http://instagram.com/p/uDkvtyi3bt/

Però la meva pregunta és: era el camí correcte per jo sortir preparat per a la vida? O només era una formació per passar de curs, de nivell o per accedir als estudis superiors?

Aquí entra la paraula que tan de moda s’està posant, tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit laboral, etc; “Ser competent”, que vol dir això? Ho podríem dir com una “forma d’entendre que el saber ha de ser aplicable, que el coneixement adquireix sentit quan el que el posseeix és capaç d’utilitzar-lo”. I per això hauríem d’identificar les competències que ha d’adquirir l’alumnat, que s’han d’associar a les competències que ha de tenir el professorat per a poder ensenyar-les.

És hora de deixar d’una vegada per totes l’escola propedèutica i selectiva, que s’han centrat l’aprenentatge d’uns coneixements, per damunt de les habilitats per al desenvolupament d’una professió. Ens hem de preguntar que volem, si saber per saber o saber per saber fer? S’ha d’anar en la direcció d’un aprenentatge significatiu, que ens permeti aplicar els coneixements adquirits a situacions que la vida ens depararà.

Està clar que això no és un camí fàcil, per què el canvi s’ha de fer des de baix, com diu Zabala i Arnau (2007), s’ha de canviar des de la base, des de l’educació infantil, que ens han preparat per a passar probes i més probes, i l’endemà un no és capaç de recordar que havia estudiat, hem d’ensenyar els continguts de l’ensenyament com a aquells que han de desenvolupar totes les capacitats del ser humà, i no ser un procés selectiu com ha estat fins ara.

La transferència i l’aplicació del coneixement adquirit a unes altres situacions diferents, només és possible si al mateix temps, es porten a terme estratègies d’aprenentatge necessàries perquè aquesta transferència es produeixi.

Per tant, crec que l’ensenyança ha de complir una funció orientadora, una formació integral, que faciliti a cada un dels alumnes els mitjans per a què puguin desenvolupar-se segons les seves possibilitat, que formi en totes aquelles competències imprescindibles per al desenvolupament personal, interpersonal, social y professional. Per a que això sigui possible és indispensable la participació dels agents educadors, que tenen un paper fonamental en el sistema educatiu. La responsabilitat en els aprenentatges de les diferents competències que configuren el desenvolupament integral de la persona, dependrà de les capacitats reals del sistema escolar y de la família.

Aquí us deixo un vídeo amb els 4 pilars fonamentals de l'educació: saber conèixer, saber fer, saber ser y saber conviure. 

Presentació

Benvinguts a tots!

Primer de tot em presento, sóc en Toni Guasch, alumne del Màster de Formació de Professorat 2014-2015. 

Sóc Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de Barcelona, just m’acabo de graduar aquest juny, però per arribar fins aquí, he hagut de recórrer un llarg camí i canviar de direcció en cert moment, tot això ho dic per què primer vaig provar sort en el món de la informàtica (no em va acabar de fer) i després em vaig endinsar en el món de l’activitat física, que he estat lligat quasi bé tota la meva vida. I ara crec que puc dir que he triat el camí que m’agrada.

Ja vaig començar INEFC o CAFE (com os agradi més), amb la intenció de dedicar-me a l’educació, al principi ho tenia ben clar, a la meitat dels estudis  ho vaig dubtar ja que com sabem, el món de l’educació ara passa un moment complicat, però definitivament he decidit seguir el camí que tenia pensat des d’un principi, i aquí estic ara, realitzant el MFPR i convençut que he triat el camí correcte i que em podré dedicar a allò que més m’agrada, l’educació. 

Dir que porto 5 anys treballant a casals esportius amb nens de fins a 12-13 anys, cosa que crec que ha fet que tingui una mica d’experiència. Aquest any he realitzat també pràctiques en un IES  a la localitat de Barcelona, on per primera vegada he pogut tractar amb nois d’uns 12 – 19 anys, una experiència única i per mi fascinant, cosa que ha fet que sens dubte hagi acabat de decidir-me per intentar dedicar-me a l’educació, tal i com tenia pensat des d’un principi. 

Bé, dit tot això, us convido a seguir aquest Blog , una nova eina per mi, de l’assignatura de Processos i Contextos educatius, on intentaré realitzar aportacions que puguin ser útils per a tots.

https://flic.kr/p/dt3sEQ