Translate

lunes, 24 de noviembre de 2014

I per acabar...

Finalment, ha arribat l’última entrada d’aquest blog, última entrada on m’agradaria expressar, què he après, què m’emporto a la motxilla per iniciar el meu camí cap a la docència.

Està clar, que han estat dos mesos molt intensos, molt de llegir, molt de documentar-nos, moltes reflexions, però crec que ha valgut la pena, on he obert la meva visió per veure o pensar què espero obtenir en un futur, i saber quina és la meva perspectiva ara.

A través aquesta assignatura de “Processos i contextos educatius”, cosa que encara no entenc per què es diu així, m’ha ensenyat sobretot a veure l’educació des d’una altra perspectiva, he après a conèixer nous espais i processos d’ensenyament aprenentatge, a conèixer i analitzar de forma crítica la professió docent en l’actualitat i les concepcions personals sobre la mateixa, a dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge, a dissenyar activitats formals i informals, però em quedo amb els nous recursos que hem utilitzat en el curs, sobretot, Twitter i Instagram, que les veig com una nova eina formativa i sobretot que són molt interactives.

A través del blog i a través de les lectures que hem fet d’en Zabala i Arnau (2007). “11 ideas clave. Como aprender y enseñar por competencias”, crec que hem anat reconstruint la nostra manera de veure les coses, de reflexionar i acceptar els canvis en l’educació i de poder plasmar-ho en un document obert i públic, que ens permeti compartir amb els companys la meva visió i poder veure la dels demés. Aquest eportafoli m’ha servit per poder reflexionar sobre els temes tractats i poder donar-me’n compte dels canvis que s’han de produir en l’educació, en definitiva, de veure el llarg camí que queda i com l’hem d’afrontar.


Sempre he tingut una visió tradicional de l’educació, potser per què jo vaig formar part d’aquesta generació, en què seiem a la cadira, escoltàvem, memoritzàvem i o “ escopíem “ tot en un examen. Un aprenentatge on el protagonista eren els professors. Però aquesta visió que tenia, per sort ha canviat, per sort ara les finalitats de l’educació són unes altres.
M’he adonat què s’ha de deixar d’una vegada per totes l’escola propedèutica i selectiva (que és la que vaig patir jo), la que tothom coneix i que sembla que és la correcta. És hora d’anar en direcció cap a un aprenentatge significatiu i donar més protagonisme a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. Per tant, ara penso que l’educació ha de complir una funció orientadora, una formació integral, que faciliti a cada un dels alumnes els mitjans perquè puguin desenvolupar-se segons les seves possibilitats, que formi en totes aquelles competències imprescindibles per al desenvolupament personals, interpersonal, social i professional, un aprenentatge per competències.

Abans tenia la imatge, del professor que portava els seus llibres, apunts... d’aquell que pareixia que ho sabia tot, què explicava i explicava, i nosaltres anàvem apuntant més i més coses fins que s’acabava la tinta del bolígraf, però a través d’aquesta assignatura, no podia imaginar que la meva percepció de docent canviaria tant. Un exemple d’això, és que quasi podria dir, que abans pensava que s’ensenyava a través del llibre de text, però ara? Si el llibre de text és un objecte que ja no correspon en l’actualitat, avui en dia, s’ha d’aprofitar els nous recursos, ara són les TIC, però qui sap que serà demà? Per tant, com a futurs docents, s’ha d’estar en continua formació, no quedar-se enrere, ja que la societat va canviant i nosaltres també ho hem de fer. Ho hem d’aprofitar.
A continuació us deixo amb el vídeo, que hem creat conjuntament amb n’Alba Samperio, Toni Sánchez i Genaro López, on mostrem el que volem ser com a docents.

 Com a docent vull... on PhotoPeach
Publicado por en No hay comentarios:

domingo, 23 de noviembre de 2014

Twitter i Instagram

En aquesta entrada parlarem sobre twitter i instagram, les noves eines que tan de moda s’han posat i que hem conegut la majoria en aquest màster en Formació de Professorat. Tots els docents que s’estan adaptant a les TIC i a totes les seves avantatges que ens ofereix la web 2.0, ja estaran al dia dels beneficis que poden aportar les xarxes socials.
El primer dia de classe, a l’assignatura de processos i contextos educatius, crec que tots, vàrem sortir una mica sorpresos, per les noves tasques que hauríem de fer durant l’assignatura. Havíem de crear-nos un compte de twitter i de instagram... que? Per a què això? Més xarxes socials? Que té a veure això amb la docència? Eren algunes de les preguntes que ens fèiem molts de nosaltres aquell mateix dia al sortir de classe... la majoria de nosaltres mai havíem emprat aquestes eines.

La meva idea de twitter, és que era una eina en què sols servia per seguir la vida de gent famosa, per xafardejar, etc... però clar, no en tenia ni idea de la utilitat que se li pot donar a aquesta eina.
Està clar que la meva visió ha canviat totalment, respecte a twitter, crec que és una eina de comunicació extraordinària. En l’àmbit educatiu, crec que pot servir com un element motivador pels alumnes, on podem despertar el seu interès per les nostres assignatures. Aquesta eina, ens permet enviar i rebre missatges curts, de no més de 140 caràcters, el qual obliga a un bon nivell de precisió conceptual, enfocant amb l’essencial, a més de utilitzar el #hastag, de forma que es facilita la tasca de trobar els tweets més rellevants associats a cada assignatura o tema, això transforma el twitter en una eina genial per a poder generar diàlegs i discussions, cosa que alimenta els aprenentatges a través de les actualitzacions constants. El twitter ens serveix tant per ensenyar als demés com per aprendre nosaltres mateixos.
Està clar, que avui en dia, penso que twitter, és una de les millors eines per transmetre, formar i permetre aprenentatges globals, dinàmics i canviants. A través de twitter, entrem en una educació més adequada a les necessitats actuals i aconseguim com hem dit abans, despertar el interès dels estudiants pels aprenentatges a través de les interaccions en les seves xarxes. Però clar... també és veritat que s’ha de saber utilitzar bé. Si un no li fa un bon ús... doncs passa el que passa. Jo personalment, no l’havia utilitzat mai, vaig començar a utilitzar-la a partir de l’assignatura processos i contextos... i vaig començar a seguir als companys de classe, professors meus de universitat, diaris, revistes d’educació, revistes d’educació física... cosa que m’ha fet veure una quantitat de informació imaginable del sector que desitjo, sobretot de l’àmbit de l’educació i de l’educació física. He passat de no conèixer aquesta eina, a estar bastant en contacte amb ella, a conèixer noves visions, a estar al dia, a formar-me contínuament... per tant serà una eina que seguiré utilitzant un cop acabada aquesta assignatura.
I de instagram també crec que pot ser una bona eina educativa, una manera diferent de transmetre informació o conceptes a través de imatges... o no és cert allò que diuen que, una imatge val més que 1000 paraules? Amb instagram es pot transmetre conceptes d’una forma més visual i d’aquesta forma poder transmetre la informació de millor manera, o de manera gràfica allò que un vol representar, sols fa falta tenir una mica de creativitat. Dintre de l’educació, aquestes imatges per exemple, es poden utilitzar com a recurs per a poder recolzar les nostres explicacions, i crec que així he fet en el meu blog, on he intentat representar amb una imatge allò que volia transmetre.

En definitiva, podem establir que una xarxa social com twitter o instragram, la transmissió de informació de rellevància i la seva interacció, són els pilars fonamentals, són en si mateix eines formatives o, no és una realitat que tots aprenem diàriament a través dels tweets o de imatges?
Els models educatius tradicionals, del que tant hem parlat, han d’adequar-se a les noves tendències de la societat. I ara més que mai, penso que les xarxes socials són clau per deixar enrere el model educatiu, tancat i estructurat de tots aquests anys enrere. El nou rol del professor passar per ser un professor en xarxa.


Publicado por en No hay comentarios:

lunes, 10 de noviembre de 2014

Avaluació per aprendre



Bones a tothom, 

En aquesta entrada, parlarem de les famoses avaluacions, de com hem d’avaluar.

Conèixer el grau de domini que l’alumnat ha adquiritd’una competència és una tasca bastant complexa, ja que implica partir de situacions-problemes que simulin contextos reals i disposar dels mitjans d’avaluació específics per a cadascun dels components de la competència. Però per a què ha de servir avaluar? 

El procés d’avaluació s’ha d’entendre com un procés en el qual no sols s’analitza l’aprenentatge de l’alumne, sinó també les activitats d’ensenyament, és a dir, identificar les dificultats en el procés d’ensenyament – aprenentatge i ajudar als alumnes, i comprovar que s’ha après. 

Com diu Zabala i Arnau (2007), l’avaluació de competències, en educació ha de ser el mitjà per reconèixer la capacitat d’un alumne per aplicar allò que aprèn en situacions reals. 

Per tant l’objectiu ha de ser avaluar per ajudar a l’alumne a què millori el domini d’una competència determinada, per la qual cosa és necessari, conèixer quines són les seves dificultats amb el fi d’establir les estratègies d’aprenentatge més apropiades per arribar a superar-les, disposar dels seus coneixements sobre els diferents esquemes d’actuació existents amb relació al problema i saber seleccionar l’esquema o els esquemes d’actuacions més apropiats per resoldre’l, és a dir, comprovar si s’ha après. 

Hem d’esbrinar el grau d’aprenentatge adquirit en cada un dels diferents components d’aprenentatge de la competència, però en relació a una situació que doni sentit i funcionalitat als continguts i activitats d’avaluació. 

Com hem d’avaluar una competència? Hem d’avaluar els diferents components de les competències (conceptes, fets, procediments i actituds),  i per això, aquesta, ha de ser apropiada a cadascun d’ells. Quan volem conèixer el grau de coneixement, la pregunta simple  (oral o escrita)  és una molt bona estratègia, per conèixer el grau d’aprenentatge d’uns continguts, una activitat apropiada és la resolució de conflictes o problemes a partir de l’ús de conceptes. Per als procediments, s’han de buscar fórmules relacionades amb el seu  ús que permetin comprovar la funcionalitat que tenen, mentre que per les actituds, una forma d’avaluar és mitjançant observacions sistemàtiques d’opinions, actuacions en activitats grupals, etc.


Per tant, podem dir que per tenir un bon coneixement del procés que segueixen els alumnes, és necessari que els mètodes d’ensenyament ofereixin informació constant de com estan sent competents. Per això, cal passar d'una avaluació tradicional que es fa al final,  que és sumativa i només inclou l'heteroavaluació, a una avaluació més continua i formativa, que inclogui la coavaluació i l'autoavaluació, on els alumnes puguin reflexionar sobre l’aprenentatge tal com ens posa d’exemple José Luis Castillo (2012) en els seus vídeos.

En l’educació tradicional, com hem vist en anteriors blogs, ha complit la funció de seleccionar als millors en el seu camí cap a la universitat, sempre s’ha tingut la idea d’avaluar sobre paper i bolígraf, i a partir d’aquí s’avaluava  sobre un tema o en la resolució de problemes i exercicis més o menys estandarditzats, en general per a facilitar la correcció posterior. Com diu Zabala i Arnau (2007), aquells continguts més complexes, que exigien una major comprensió o que no es podien avaluar mitjançant paper i bolígraf, no eren avaluats, i per tant eliminats de l’ensenyament. Una vergonya, vaja. Per què no s’avaluava  les capacitats de comunicació oral i altres? Per què no es preguntava a selectivitat, per tant no feia falta donar-ho. Ara entenc  per què en el meu procés d’aprenentatge només m’ensenyaven certes coses... Com hem dit, l’objectiu era passar i passar proves, memoritzar, desfogar-te a l’examen, i si aprovaves, adéu... ja 2 dies després ni ho recordaves. Però el sorprenent és què quantes vegades a casa ens preguntaven per les notes? Quasi cada dia,  i pel que havíem après? Mai... per tant el problema també ve de la població, que sempre a entès  l’avaluació com un prova per si sap o no sap sobre uns coneixements, generalment conceptuals. 

Després ens donaven una qualificació, amb la finalitat de comprovar així si havíem après o no. Aquesta qualificació d’avaluar, feia de l’error una cosa molt negativa, com deia Neus Sanmartí (2010) “l’avaluació sols qualificadora no motiva, ja que fa recaure en l’alumne la responsabilitat del seu fracàs”, però, ara em pregunto, no aprenia quan m’equivocava? perquè llavors equivocar-se era dolent? 

 " S'ha d'acabar d'avaluar sols a paper i boli "
http://bit.ly/1pLGSpK
Per sort, la meva visió ha canviat, està clar que a través de l’error s’aprèn i es reforça, i per sort la idea sobre com s’ha d’avaluar també ha canviat. Portafolis, rúbriques... en aquest màster estem veient moltes maneres d’avaluar i cap d’elles és a través de bolígraf i paper, com a l’escola tradicional. 

L’avaluació no sols és dels alumnes sinó que també ha de servir per aprendre qui ensenya. Avaluar per aprendre, tant l’alumnat com el professor.


Publicado por en No hay comentarios:

lunes, 3 de noviembre de 2014

Aprendre per competències...

Bones a tothom...

Per l’entrada d’avui... farem un anàlisi del que s’entén per “educar per competències”...

Segons Zabala i Arnau (2007), ens dius que competència és la capacitat de poder resoldre problemes nous. Llavors a partir d’aquesta definició no ens queda altre remei de preguntar-nos, quina funció ha de tenir l’escola? Què hem d’ensenyar?

Com ja tots sabem, i com vaig explicar a la segona entrada del meu blog, abans, el paper de l’escola tenia com a objectiu passar probes, és a dir, era una educació selectiva i propedèutica, sols s’ensenyava allò que et demanaven a l’examen. Una altra funció d’aquesta escola era seleccionar l’estudiant que havia d’anar a la universitat (en funció de les seves capacitats), per això es mirava si sabien o no a través d’aquests exàmens.

Però... que ens hem de plantejar? La funció ara del sistema educatiu és formar universitaris? No, ara l’escola ha de formar a tots, hem de tenir bons professionals en tots els àmbits de la vida... perquè sàpiguen donar resposta als problemes que aquesta vida planteja. És a dir, en l’àmbit personal, interpersonal, social i professional. L’objectiu de l’escola, ha de ser la de “formar per la vida”, una formació integral i orientadora en totes les competències de les persones.

Per tant, l’objectiu ja no ha de ser seleccionar, sinó orientar a cadascun dels alumnes, en funció de les seves possibilitats, mitjançant una formació integral i orientadora. En l’educació selectiva, l’objecte d’estudi eren les matèries, quan parlem de formació integral i orientadora, estem parlant de què les persones siguin capaces de donar resposta als problemes què es trobarà a la vida, AIXÒ ES COMPETÈNCIA.



http://bit.ly/1x2Xw3O

Perquè una persona sigui competent ha de dominar coneixements, fets, procediments i actituds. No es pot ser competent si ens falla una d’aquestes “potes”. 

Per tant, com a definició de competència, podríem dir que és, la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses, Zabala i Arnau (2007).

Dintre de l’àmbit de l’educació, una competència és una intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida (personal, inter-personal, professional i social), per mitjà d’accions que es mobilitzen al mateix temps i de manera interrelacionada components actitudinals, procedimentals i conceptuals.

Una persona és competent quan és capaç de resoldre problemes o situacions complexes determinades i per això, ha de saber analitzar la situació i seleccionar la més apropiada, hem d’aprendre a analitzar i seleccionar. Així que les competències impliquen memorització (part conceptual), comprensió (fets), saber fer (procediments) i ser (actituds), tot alhora e interrelacionat.

La resposta a l’ensenyament de les competències no és afegir continguts, el problema no és d’ensenyar més coses, sinó com s’ensenyen, que és el difícil.

Els mètodes per a treballar les competències, han de tenir un enfocament globalitzador, és a dir, partint d’una situació real, comencem a resoldre problemes. Sempre hem de partir de situacions funcionals i de la realitat. 


Crec recordar que en la meva etapa escolar, fins no fa poc... l’únic que recordo era les hores i hores que passava davant del llibre intentant memoritzar conceptes per a l’examen que tenia, i una vegada passat aquest examen, algú era capaç de recordar el què havia estudiat 2 dies després? La veritat es que jo no. Era el camí correcte per sortir preparat per a la vida? I quantes vegades em vaig preguntar o directament preguntàvem al professor, què per a què servia algunes coses que estudiàvem? Quina utilitat li faríem servir a la vida real? Està clar que no era el camí correcte, s’ha de deixar definitivament aquesta escola i anar cap al camí d’un aprenentatge significatiu, que ens permeti aplicar els coneixements adquirits a situacions que la vida ens depararà, en definitiva, i com hem dit diverses vegades, a ser COMPETENTS.

Aquí os deixo una fantàstica presentació que va fer Antoni Zabala (2011), sobre l'ensenyament per competències.



Publicado por en 2 comentarios:
Suscribirse a: Entradas (Atom)