Bones companys,
Després d’aquest cap de setmana haver llegit els capítols 1 i 4 d’en Zabala i Arnau (2007), m’he vist obligat a reflexionar sobre el que ha estat la meva educació, a les hores i hores que m’he passat assegut a una cadira escoltant el que deia el professor (o fent com si escoltava), a les feines que ens fèiem fer, memoritazar definicions per a l'exàmen, etc.
Però la meva pregunta és: era el camí correcte per jo sortir preparat per a la vida? O només era una formació per passar de curs, de nivell o per accedir als estudis superiors?
Aquí entra la paraula que tan de moda s’està posant, tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit laboral, etc; “Ser competent”, que vol dir això? Ho podríem dir com una “forma d’entendre que el saber ha de ser aplicable, que el coneixement adquireix sentit quan el que el posseeix és capaç d’utilitzar-lo”. I per això hauríem d’identificar les competències que ha d’adquirir l’alumnat, que s’han d’associar a les competències que ha de tenir el professorat per a poder ensenyar-les.
És hora de deixar d’una vegada per totes l’escola propedèutica i selectiva, que s’han centrat l’aprenentatge d’uns coneixements, per damunt de les habilitats per al desenvolupament d’una professió. Ens hem de preguntar que volem, si saber per saber o saber per saber fer? S’ha d’anar en la direcció d’un aprenentatge significatiu, que ens permeti aplicar els coneixements adquirits a situacions que la vida ens depararà.
Està clar que això no és un camí fàcil, per què el canvi s’ha de fer des de baix, com diu Zabala i Arnau (2007), s’ha de canviar des de la base, des de l’educació infantil, que ens han preparat per a passar probes i més probes, i l’endemà un no és capaç de recordar que havia estudiat, hem d’ensenyar els continguts de l’ensenyament com a aquells que han de desenvolupar totes les capacitats del ser humà, i no ser un procés selectiu com ha estat fins ara.
La transferència i l’aplicació del coneixement adquirit a unes altres situacions diferents, només és possible si al mateix temps, es porten a terme estratègies d’aprenentatge necessàries perquè aquesta transferència es produeixi.
Per tant, crec que l’ensenyança ha de complir una funció orientadora, una formació integral, que faciliti a cada un dels alumnes els mitjans per a què puguin desenvolupar-se segons les seves possibilitat, que formi en totes aquelles competències imprescindibles per al desenvolupament personal, interpersonal, social y professional. Per a que això sigui possible és indispensable la participació dels agents educadors, que tenen un paper fonamental en el sistema educatiu. La responsabilitat en els aprenentatges de les diferents competències que configuren el desenvolupament integral de la persona, dependrà de les capacitats reals del sistema escolar y de la família.
Aquí us deixo un vídeo amb els 4 pilars fonamentals de l'educació: saber conèixer, saber fer, saber ser y saber conviure.
